Missió inversa del vi: Belarús, Romania, Eslovenia i Bòsnia

Objectius:

Fomentar i promoure l’exportació dels vins catalans a Belarús, Romania, Eslovènia i Bòsnia.

Tot i tractar-se d’un país productor de vi, l’important creixement que està tenint el sector del vi fa de Romania com un dels mercats amb major potencial a Europa de l’Est. En aquest sentit, en els últims 4 anys la facturació del sector ha augmentat més d’un 45%, assolint l’any 2024 els 750 milions de dòlars, i les previsions diuen que en els propers 4 anys aquesta xifrà superarà els 820 milions. Pel que fa als hàbits dels consumidors romanesos, els quals tenen un consum per càpita de 29 litres anuals, es pot observar com últimament està augmentant el seu consum de vins de més qualitat, sent la quota de mercat dels vins de gama alta del 22%. Pel que fa a l’origen, un 20% dels consumidors sol consumir vins espanyols, per darrera dels vins italians (32%) i francesos (26% ).

Pel que fa a Bòsnia, el sector del vi també està creixent de la ma de l’augment del poder adquisitiu que s’està produint al país, així com també a l’augment del turisme i a un interès creixent pel món del vi. Si bé la meitat de la població és de religió musulmana, a la regió d’Hercegovina, de majoria catòlica i croata i amb certa producció vinícola (fet que fomenta una connexió cultural amb el vi) i a la República Srpska (de majoria sèrbia i ortodoxa), el consum de vi és força habitual. Es preveu que els propers 5 anys el sector augmenti un 16,8% en volum i un 19,2 % en valor, amb el vi negre liderant aquest creixement (+22,7% en volum i +24,1% en valor). Es percep que el vi està guanyant terreny en un país històricament dominat per la cervesa, gràcies a la seva percepció com a opció més saludable i de qualitat i s’observa un increment de la demanda de vins importats degut a l’increment gradual en el poder adquisitiu i sofisticació del consumidor bosnià.

Per últim, tot i ser un mercat petit (2,5 milions d’habitants), Eslovènia és un mercat amb un dels consums més elevats de vi d’Europa amb 35 litres per càpita segons l’Institut Nacional d’Estadística eslovè i compta amb un perfil de consumidor molt avançat. En aquest sentit cada cop més es valoren els vins orgànics i biodinàmics, així com els vins de varietats autòctones locals. L’any 2024 Eslovènia va importar vins per un valor de 21 milions de dòlars, comptant encara amb poc protagonisme els vins espanyols.